Isabel II i Vinaròs (II): Les visites reals de la reina són...

Isabel II i Vinaròs (II): Les visites reals de la reina són curtes però de gran fastuositat teatral

1345

Marian Fonellosa

L’exaltació de la tradició monàrquica arribava a les seues cotes més altes (fora de la Cort) quan algun membre de la família reial visitava una determinada província o ciutat. De la mateixa manera, les persistents mostres de fervor popular que despertava la proximitat física de la família reial admetien una lectura nova. Era una mostra d’adhesió a la monarquia en la figura d’Isabel II, per bé que aquests tipus de manifestacions venien establertes des de les autoritats.

En les visites reals, en el cas de Vinaròs són molt curtes, de tot just unes hores, aprofitant el seu pas per la carretera que uneix Barcelona amb València. Tot i això l’ocasió requereix una manifestació d’adhesió que es revesteix d’una fastuositat teatral.

La primera vegada que Isabel II passa per la vila serà a l’agost 1844 quan viatja de Barcelona a València. La seva parada havia de ser simplement per reposar les cavalleries, tot i això l’ajuntament pensava complementar-la convenientment; però en aquesta ocasió no hi va haver massa temps, sols es va avisar amb un dia d’antelació, malgrat això, la Reina, que venia acompanyada amb la Reina mare i la Infanta, i tota la seva comitiva, es van prestar a la senzilla cerimònia que se’ls va dispensar.

 

San Francisco 4

A l’església parroquial passen per pregar i venerar els cossos dels màrtirs Sant Valente i Santa, Victòria, que hi eren per exclaustració del convent de San Telmo (església de Sant Agustí). Davant la impossibilitat de descansar al Palau, una de les cases més luxoses, ho van fer a casa de Dña. Lázara Ayguals, precisament germana de Wencelaso Ayguals, qui havia votat en contra de la proclamació de la majoria d’edat de la Reina. Un dels presents, Oliver, comptarà que van entrar a la vila sense escorta i sense baionetes «fiats a la fidelitat i seny del poble” i que en sortir se’ls va trencar un roda,” van tornar i mentre era arreglada no van permetre pel fort del sol, que estiguessin descoberts fora de la porta «

Serà el 3 de juny de 1845 alhora següent que passin per la vila quan la rebuda adquireix tota l’escenografia habitual per la rebuda; sent els ciutadans actors i comparses de la representació. En aquesta ocasió arriben des de València i es dirigeixen a Barcelona. Es construeixen ornats a les entrades del poble amb tota mena d’elements, tant arquitectònics com florals.[1] Així es munten: arcs triomfals a l’entrada de 3 arcades de 30 pams d’altura amb un rètol de 21 pams d’alt i 10 d’ample que deia «Vinaròs a SS.MM i Altesa«, amb dos lleons de 7 metres entrellaçats sostenint els escuts real i el de la vila; el material era de llenç pintat, imitant el marbre, a més d’altres robes de domàs (per domassos i pavellons).

A la sortida de Barcelona es construeix un arc de murta. I perquè el poble donés bona impressió durant la visita reial, prèviament es van blanquejar les façanes i es van arreglar els esvorancs a l’entrada de la vila.

També s’adornen els balcons i finestres. Durant tot el camí es passen les banderes dels vaixells de Vinaròs de terrat en terrat. El trànsit reial va ser molt celebrat.

Amb posterioritat es van reunir els majors contribuents per revisar el pressupost d’aquestes despeses amb la coneguda autorització del cap polític per abonar-dels comptes de propis. Va ascendir a 4.333 rs. i 223 maravedís de velló.

 

FOTOS. Fons fotogràfic: Fundació Caixa Vinaròs. Col. J. Simó.

[1] Aquest tipus d’ornamentació és pròpia dels segles XVII i XVIII, però que en algunes ocasions amb motiu de les visites de personatges destacats es continua fent en el segle XIX. És l’anomenada arquitectura efímera.