Isabel II a Vinaròs (III): El port de Vinaròs

Isabel II a Vinaròs (III): El port de Vinaròs

808

Marian Fonellosa Torres

En moltes ocasions s’aprofiten les visites reals per lliurar peticions a la Reina, ja siguin peticions noves, o s’insisteix sobre les realitzades amb anterioritat pels conductes reglamentaris. Tractarem en aquesta ocasió tot allò el relacionat amb el port de Vinaròs.

La vella aspiració de la construcció d’un port a la vila cobra força ja a inicis del segle XIX. Així tenim la petició feta per la Corporació municipal el 10 de febrer de 1803, un any després de la visita de Carles IV, el qual va manifestar verbalment que es sol·licités aquest port. Per R.O. de 15 de març de 1803 es va nomenen als perits encarregats de dur a terme el projecte, així com el pressupost assignat. Tot quedarà en res fins a 1827, amb una nova petició, després de la qual s’ordena l’elaboració del pressupost i els arbitris que s’hagin d’establir. Aquest projecte també es paralitza.

En 1843 s’escomet un nou impuls perquè pugui materialitzar-se aquesta vella aspiració. El port representa un projecte de desenvolupament econòmic agro-comercial important. La primera petició es fa a través del diputat a corts D. José Ros al mes d’abril. Se sol·licita el port i també establiment de duana. Uns mesos després directament a la Reina, signant també en aquesta ocasió la petició el gremi de mariners i comerç. A l’any següent nova sol·licitud de port i duana, també dirigida a la Reina, que se li lliura en mà en el seua visita a la població.

El comerç per via marítima a Vinaròs va ser molt destacat en el segle XIX, aconseguint el seu auge en els anys 50 i 60. En aquests anys era la segona matrícula d’Espanya quant a nombre de naus (no de Tm.). Molt important la construcció naval i les d’indústries paral·leles, de botes pel vi, cordeleres i alcohol eres. La producció vinícola era la més important, d’aquí la necessitat de la seva comercialització, encara que no va necessitar de la construcció del port, però si està clar que l’augment de nombre de naus que sortien i arribaven a Vinaròs, feien urgent la construcció del moll. El valor de les exportacions portuàries en 1845 és de, aproximadament (no són dades exactes), 3 milions de rs.vn. i el de les importacions de 5 milions rs.vn.

L’Ajuntament seguirà insistint, i per agilitar els tràmits de l’expedient, que ja està a Madrid es nomena el Sr. Pascual Galindo com a agent en nom de l’Ajuntament a la capital.

En 1848 es torna a insistir sobre aquesta petició, argumentant els múltiples avantatges i beneficis per al comerç.

Vinaròs mantenia relacions comercials amb ports estrangers com el de Nàpols, a part dels ports francesos, i comptava amb diversos consolats. Està documentades les relacions amb Uruguai, Argentina, Marroc … I cal tenir en consideració que els comerciants formaven el sector més dinàmic de la població, entre ells es trobaven el grup dels majors contribuents i participaven en nombre destacat en el govern municipal.

Sent Bisbe de Barcelona el vinarossenc D. José Domingo Costa i Borràs intercedeix perquè es dugui a efecte l’anhelat port. Mitjançant el Cap Polític, el 1851 es duen a terme una sèrie de mesures encaminades a la realització el projecte, sol·licitant al Governador un facultatiu per fer-ho, (és enviat D. Manuel Caravantes) i es presenta el projecte per construir un moll d’escullera a la platja i s’assignen 3000 rs.vn. de emoluments.

Encara amb això el projecte per al port de Vinaròs va ser un desig frustrat per molt de temps. Serà a la dècada següent quan aquest desig es faci realitat. Impulsat ara també per D. Manuel Febrer de la Torre, vinarossenc i diputat a les Corts en 1864. I el 1866 s’inauguraran les obres del port.

Serà amb posterioritat, quan es construeixi el ferrocarril que anirà disminuint el tràfic marítim.

Nota: En propers articles es tractaran altres aspectes sobre peticions a la Reina i el seu Govern.

FOTOS. Fons fotogràfic: Fundació Caixa Vinaròs. Col. J. Simó.