EXPOSICIÓ DE CINTA BARBERÀ I MONTSE AYZA A LA FUNDACIÓ CAIXA VINARÒS

EXPOSICIÓ DE CINTA BARBERÀ I MONTSE AYZA A LA FUNDACIÓ CAIXA VINARÒS

489

“VOLEM DONAR A CONÉIXER ELS
DIFERENTS TIPUS DE DONES QUE HI HA”

BARBERÀ EXPOSARÀ 10 ESCULTRES I AYZA, 40 FOTOGRAFIES
DEL 22 DE SETEMBRE AL 10 D’OCTUBRE SOTA EL TÍTOL
“ATAGARTIS.SIRENES”.

 

ANNA FIBLA PAUNER

L’escultora i professora de l’Escola d’Art, Cinta Barberà Redó (1958) i la fotògrafa Montse Ayza Huguet (1965) exposaran a la Fundació Caixa Vinaròs del 22 de setembre al 10 d’octubre. “Atagartis. Sirenes” és el nom de la mostra, que girarà sobre els mons de les dones. “Volem donar a conéixer els diferents tipus de dones que hi ha. La mar és l’inconscient.”
Cinta i Montse expliquen que Atagartis és la deessa assíria de la Lluna, una de les primeres referències històriques de les sirenes.
Aquesta introspecció vital va sorgir perquè “totes les dones som sirenes, tenim una part dolça, maternal, enamorada, de contar-nos secrets”, explica Barberà. “I una part oposada, com a lluitadores, guerreres”, diu Ayza, que explica que “li ha servit com a teràpia després d’haver viscut un procés traumàtic.”
Continuent comentant que paga la pena saber que és la cultura grega la que converteix a la sirena en una mena de dimoni, que engatussava als homes i segrestava els mariners, però a la mitologia oriental succeeix tot el contrari. A la Xina tenen un caràcter sagrat i unit a la natura, per això són éssers als que cal protegir. “Sempre que parlem de feminisme ha de ser referint-nos a dones maltractades, i jo reivindico en les meues obres l’amor i l’amistat de les dones”, sentencia Cinta, “perquè a través de les Sirenes volem donar a conéixer els diferents tipus de dones que hi ha”.
Per Montse Ayza, la sirena ha estat un símbol molt maltractat per la història. “Les fotografies han sigut un procés terapèutic, he fet fotos a dones, a amigues que sabien el que m’havia passat. Les fotos han estan un puzle, un trencaclosques en el que jo com a sirena em sentia capturada.”
Les fotografies que veurem a l’exposició de la Casa Membrillera són introspectives de la vida més íntima de Montse, però també n’hi ha que són imatges capturades de la natura, “simbolitzen el final d’un procés, el tancament d’una etapa”.
Cinta Barberà exposarà 10 escultures i un collage. Montse Ayza, un muntatge de 40 fotos, “que són els estats pels quals ha passat, d’una etapa lluitadora fins al retrobament amb l’aigua.”
Montse comenta que el seu treball no el considera estètic, sinó interior, “és un treball que ha evolucionat sol, de les dones a l’aigua, als reflexes”. Hi ha fotos que són en blanc i negre i les últimes en colors. És un projecte que he preparat des de fa un any. I puc dir que m’ha ajudat molt, “m’ha fet molt de bé. De tot se surt amb alegria”. Les talles de Cinta són de fusta de til·ler, refractari cuit i esmalt. “Cada figura requereix un estudi previ i unes quantes maquetes, després ve el treball de descartar-ne algunes: a l’exposició n’hi haurà 9 o 10, però n’he fet el doble.” Barberà reconeix que sempre ha fet escultura femenina, “perquè és en el que em sento identificada, em sento més reflectida. Vull exposar els secrets, els que sempre conten les dones, hi ha complicitat, les dones t’ajuden.”