EL MONÒLEG DE GEMA: que la nostra festa no pare!

EL MONÒLEG DE GEMA: que la nostra festa no pare!

779

GEMA FALCÓ SUÁREZ

6 de Gener, les 12 de la nit… Per fi la calma, cadascun és al seu lloc. La casa ha quedat buida, poc a poc tornarem a la normalitat, avui ja hem recuperat el lloc al sofà, el comandament a distància i demà serà dia de trobar els mitjons entre els llençols, perquè “mama l’habitació és meua i la tinc com jo vull.” Demà no em trobaré perquè “mama fes el que vulgues per a dinar que tinc molta gana, però macarrons avui no, paella em repeteix, verdura no fa festa, però no em preguntes més que m’abelleix, què tot em va bé…” I es queden tan amples.

Quan acabaré de tindre-ho tot al seu lloc ja estarem a Sant Antoni, que abans era una festa dels majorals i poc més, però com que està patrocinada s’ha menjat a Sant Sebastià, tot siga per la recuperació de festes. Ja vindran els nostres néts a recuperar Sant Sebastià. Enguany l’ajuntament, per allò de la separació d’església i estat, ha recuperat a Sant Canut i no t’estranyes que, coneixen el nostre caràcter, en uns anys farem pont de Sant Antoni a Sant Canut, i Sant Sebastià laborable. Tot siga per la recuperació de tradicions. Mentres, haurem de traure el Betlem, a casa no el llevàvem fins que passava la Candelera, però enguany ve primer Carnestoltes i no es plan de barrejar purpurines en pastorets; ja està tot prou embolicat que no hi ha per on tirar.

Carnaval, Carnaval, què passarà? Aquest any és tot una incògnita. El que sí puc dir es que tenim un carnaval molt semblant al de les Canàries; tot serà una hora abans, presentació de reines, cavalcades… Alguna cosa hem guanyat, també aplegarem una hora abans a casa.

A tretze dies de donar el tret de sortida estem com el Govern espanyol, encara estan pactant. Que si no es pot entrar alcohol a la presentació de les reines, que sí, que al final un litre i mig per comparsero major d’edat, la resta de gent no. Tots a la presentació en el carnet de la comparsa o l’acreditació corresponent, i el DNI! Els menors de tres anys no poden entrar al camp de futbol perquè així ho ha decidit la COC . Recordeu d’agafar el llibre de família també, a veure com demostres que el xiquet té 2, 3 o 4 anys a simple vista… Per cert, procurarem anar en temps perquè hem d’entrar d’un en un i haurem d’ensenyar les motxilles i totes les documentacions.

Mira per on, les diputades van al Congrés a treballar en el xiquet al braç i per anar de festa nosaltres el deixem a casa; elles fan conciliació laboral i nosaltres ens haurem de conciliar en algú que ens aguante el xiquet. I jo què em pensava que el Carnaval de Vinaròs era un “carnaval familiar” i no ho sabem conciliar. Sincerament, de totes les novetats que aquest any hi ha, possiblement aquesta siga la que menys entenc. La veritat és que ho trobo incomprensible. No he sigut mai molt de comparsa però si a un acte no he faltat, mentre els meus fills han sigut menuts, ha estat a la presentació de les Reines; i penso que ells tenen un bon record de tots aquells anys i jo també, però qui mana mana.

Preguem que no plogue i que després de tota la faena que comporta la festa la poguéssem gaudir tots, uns desfilant i xalant i els altres mirant i patint. Síííí!!! Patint, he dit bé: patint fred, patint mal de cames, patint parons interminables, fins i tot fam i set perquè quan ja estàs avorrit tens tots els mals. I això no es podria alleugerir una miqueta? Vols dir que no aplegarà el dia en què farem com a la Semana Santa Sevillana? Igual que allà trauen els passos per separat i durant tota la setmana, aquí no trauran les comparses dividides entre els dos caps de setmana? És que no queda molt bé dir-ho, però és molt pesat estar tres hores plantats.

La nostra festa, que es va recuperar fa 30 anys, ha anat pujant i creixent a un ritme espectacular i lògicament ha aplegat un moment en què s’ha estancat. Penso que és com un equip de futbol que comença en les categories inferiors i va pujant. Pot ser pels habitants que tenim, la indústria que no tenim i la infraestructura hotelera que hi ha, mai podrem tindre ni un Vinaròs C.F. de Primera Divisió ni un Carnestoltes com el de Rio de Janeiro. Però cal que lluitem per a què no ens passe com en el futbol, a veure si al final jugant, jugant ens quedem sense res; valorem la nostra festa i gaudim d’ella com sempre hem fet.

Queda no res per començar, ens hem d’unir i fer costat a la gestora, tinguem present que ningú se n’ha volgut fer càrrec i després de la Cremada de Carnestoltes ja en parlarem del que s’ha fet i com s’ha fet. Ara no val a jugar si volem desfilar i que la nostra festa no pare.

Us desitjo unes bones festes a tots i que el temps ens acompanye!