EL MONÒLEG DE GEMA

EL MONÒLEG DE GEMA

2074

GEMA FALCÓ SUÀREZ

I malgrat haver entrat en el mes de setembre seguim amb una calor que trenca  les pedres, ja comença a ser aclaparadora i ho dic jo que és aquesta l’estació de l’any que més m’agrada. Per a mi estiu és sinònim de llum, sol  platja, dies llargs, casa  plena,  llits fets en un obrir i tancar d’ulls, roba lleugera i ràpida de posar, llevar, rentar, assecar…en fi més no es pot demanar.

Aquest any hem d’afegir a tot això que estiu també és significat de comiats de solter.  Esdeveniments, que per cert, han evolucionat a gran velocitat sense   adonar-nos.

Van començar tímidament amb un sopar on el nuvi convidava als seus amics per celebrar el final de la seua solteria, anys més tard ja es van unir a aquest tipus de celebració les dones i ara ja tenim els macros  comiats, esdeveniments que comencen en divendres i acaben en diumenge…

Aquest mes he vist i he sentit de tot, des de comiats on hi havia més membres de xaranga que acompanyants de nuvi/a; a un “nuvi-súper-heroi” pujant a les 2 de la tarda amb bicicleta a l’ermita mentre els amics anaven ovacionant-li, i per descomptat tocant el clàxon darrere d’ell;  a  mini grups en els que el figura, megàfon en mà, ha decidit sentir-se Alejandro Sanz, mentre els altres toregen els automòbils que pretenien circular tranquil·lament; i com no, he gaudit de danses tribals al voltant de la  famosa font amenitzades per descomptat per les vuvuzeles adquirides per a l’ocasió, i en algun cas amb una disfressa o diadema no massa encertat.

En fi sort que ja estic casada perquè sempre dic que si hagués de passar per aquest acte no em casaria, al que la meua filla em contesta que ella sense tot aquest folklore tampoc; deu ser qüestió d’edat… De moment a esperar que refresque una mica i poder tancar la finestra.

Bon principi de curs i que les butxaques de les famílies no es queden tremolant.